Què hem de fer amb internet

La detenció dels responsables de Megaupload, aquesta web de nom impronunciable que permetia allotjar arxius de tota mena, inclosos, naturalment, els obtinguts de manera no legal, ha posat novament sobre la taula un debat que es pot resumir amb la pregunta: què hem de fer amb internet, anys després de la seva aparició? Tota la retòrica sobre la llibertat d’informació o l’accés a continguts de tota mena a internet està molt bé, però ja se sap que, tard o d’hora caldrà regular-ho tot de manera precisa. A Estats Units, amb la SOPA o la PIPA, ja han començat a fer-ho. Hi ha molts interessos en joc, és cert, però també molts drets a protegir: la propietat intel·lectual i de creació artística, la protecció de la infància, la privacitat dels ciutadans, etc.

Quan es parla de posar límits a les potencialitats d’internet sempre apareixen sectors oposats (a tot el món els Anonymous i sense anar més lluny els nostres Pirates, així es fan dir) que sota el lema d’allò tan repetit de “no es poden posar portes al camp” pretenen, en realitat, una mena de barra lliure. Ja se sap, tothom ho vol tot, ho vol ja i ho vol de franc. Doncs no podrà ser.

No seré jo qui qüestioni internet com un espai d’absoluta llibertat d’expressió i d’accés democràtic de tota mena de continguts, però insisteixo que els drets no són absoluts. Caldrà, doncs, que els estats prenguin decisions (no sé ben bé quines) que impedeixin que qualsevol espavilat, i penso en l’autodenominat Kim Dotcom, el cap de Megaupload, monti el seu xiringuito informàtic i acabi gaudint d’un estil de vida hortera i excessiu, cadillacs roses inclosos.