Les llengües de Gerard Quintana

Petit escàndol d’ordre lingüístic (com si no estiguéssim prou entretinguts amb mil collonades més). Resulta que Gerard Quintana, el cantant de Sopa de Cabra, va ser el protagonista del programa de TV3 El convidat (magnífic programa, cal dir), on vam poder comprovar que la seva llengua de relació familiar és el castellà, quan la seva dona és catalana com ell i viuen a Eivissa. Xoca una mica conèixer els usos lingüístics privats d’un dels bucs insígnia del rock català dels vuitanta, i he de confessar que a mi també em va sobtar, de manera que no ens ha d’estranyar la rècula de comentaris, molts d’ells desaprovatoris, que ha generat l’anècdota.

Doncs no veig el motiu de tant escàndol. Sembla que molta gent no acaba d’entendre que una cosa és l’àmbit públic o oficial i l’altre és l’àmbit privat a l’hora d’usar les llengües. Com parlin els membres d’una família entre quatre parets pertany al més privat d’aquests àmbits. Resulta obvi haver de recordar que, sobretot aquí, la llibertat ha de ser total (també en moltes altres situacions, és clar) i per tant cap legislació, ni cap control, ni cap immiscibilitat, ni cap comentari desaprovatori hi tenen res a fer. Però és que a més, si del que es tracta és de normalitzar el català, és en l’ús en l’espai públic (carrer, botigues, administració, tribunals de justícia, xarxes socials d’internet…) on la llengua necessita que sigui usada per tots aquells que en volem una presència cada dia més normal.

És clar que tots haguéssim volgut que Gerard Quintana jugués amb els seus fills emprant un dolç accent gironí (aquella terra tan “catalana-catalana” per segons quines mentalitats), però no tot pot ser en aquesta vida. Què sabem de les circumstàncies personalíssimes que han dut Quintana a aquesta situació? Més val que reflexionem sobre la decisiva influència favorable que han tingut sobre la llengua grups com Sopa de Cabra els darrers anys.