El concert neonazi

He meditat una mica abans de posar-me a escriure aquest apunt, perquè toco un tema sensible. Potser no sabré expressar-me prou bé, però és el que penso, i si estic equivocat, rectificaré.

La qüestió és que no acabo d’entendre la desmesurada reacció que ha provocat aquest concert, frustrat en l’últim moment, d’un grup musical neonazi. Sóc el primer en rebutjar les idees d’aquesta gent, això no fa falta ni dir-ho. Tampoc em fa cap mena de gràcia que aquestes coses passin ni al meu país ni fora del meu país, però cal reflexionar-hi amb més fredor. S’ha parlat de “prohibir” o d'”impedir” que aquesta actuació es portés a terme, però jo no veig perquè s’hauria de prohibir un concert que, com es va dir en el seu moment, era a porta tancada, no es sabia en quin local es faria i, lògicament, estaria destinat a persones ja convençudes des d’un principi. No dic que no fos rebutjable aquest concert, dic que no veig que s’hagués de prohibir. Dit d’una altra manera, era un acte de consum intern, que no faria proselitisme ni nous adeptes. La prova és el secretisme amb què es va muntar. De fet, el conseller Puig ve a les meves quan diu que la policia no va actuar perquè es tractava d’un acte privat, per al qual s’hagués precisat manament judicial, que no es tenia. Mireu si era privat, que el local lluïa un cartell que deia “Smoking Club”. És a dir, s’hi pot fumar perquè no és un local públic.

Si del que es tracta és d’aïllar el fenomen neofeixista i d’impedir-ne el seu creixement, caldrà actuar més decididament del que s’ha fet fins ara en altres terrenys (i el camp és ampli: plans educatius, polítiques d’immigració, socials, etc., millorar la seguretat ciutadana), però no crec que la solució sigui anar a llançar pedres a una gent que es reuneix de manera semi-clandestina per escoltar un grup musical, per molt rebutjable que siguin la seva estètica i el contingut de les seves lletres. Més aviat els afavoreix tot victimitzant-los amb un llenguatge que ells entenen prou bé: el de la violència.