Avui, un ensurt

Avui no ha estat un dia qualsevol i cal deixar-ne constància al bloc. Avui he presenciat com una dona es tirava daltabaix d’un balcó. La pel·lícula dels fets ha estat realment això: una pel·lícula. Em trobava fent un cafè a mig matí en una cafeteria de Las Palmas (on estic apurant les vacances) quan un cotxe de la policia, amb llums i sirena a tota pastilla s’ha aturat just davant. Què passa, què passa? He tret el cap al carrer i en aquell moment he vist com dos portals més enllà, d’un primer pis, es llançava al buit una dona de mitjana edat i de considerable massa corporal. Mentre la gent que observava l’escena deixava anar un xiscle col.lectiu, jo, instintivament he girat el cap horroritzat mentre tornava a entrar a la cafeteria, al temps que sentia un soroll sec. Posteriorment, he tornat a guaitar al carrer (segurament per morbo): dues persones intentaven auxiliar la pobra dona mentre se sentia la sirena de l’ambulància, que ha arribat amb remarcable puntualitat. Ignoro en aquests moments més detalls del succés. No és el moment d’opinar o filosofar sobre temes tan transcendentals com la vida o la mort d’una persona. Em limito, avui, a deixar constància del fet i del petit ensurt que m’ha produït.