Hisenda som uns quants

Excepcionalment aquesta tarda he sentit el Xavier Sala i Martín en l’espai que té a Divendres de TV3. Amb el seu estil didàctic i abillat amb una discreta americana vermell cridaner, ha parlat del possible impost sobre el patrimoni que l’agonitzant govern socialista espanyol (o millor dit, espanyol socialista) recuperarà en les properes setmanes.

Parlant de fiscalitat, m’ha agradat, però, sentir explicar a un expert economista com ell el que sempre he pensat. A saber, el repte que té plantejat la nostra societat no és tant gravar més o menys els patrimonis i les rendes dels més rics, sinó perseguir amb més eficàcia el frau fiscal. Potser cal començar a treure’s del damunt aquesta idea simplista i maniquea, molt pròpia de les esquerres tradicionals, de dividir la societat en “rics i pobres”. No dic que no hi hagi desigualtats socials ni que no s’hagi de fer el possible per superar-les, però hauria d’incorporar-se una altra idea en l’imaginari col·lectiu: la societat també es divideix entre gent que defrauda (o que té l’oportunitat de fer-ho) i la que no. Un assalariat amb ingressos mitjans sempre acaba pagant més que un professional liberal amb ingressos més alts però que pot maquillar la seva comptabilitat. El mileurista també contribueix més que aquests pintors i paletes que s’anuncien amb papers enganxats als fanals.

Lluitar contra el frau fiscal, autèntic robatori col·lectiu amb mil·lers i mil·lers de culpables, exigeix administracions íntegres i eficaces i ciutadans honrats i conscienciats. Els tenim? Pregunto.