Anuncis que em posen nerviós (33: avui, popurri)

Anuncis que no em posen nerviós, però casi. N’hi ha un munt:

* El dels creuers per la Mediterrània i aquell capità tret de Vacaciones en el mar que parla un llastimós català amb accent castellà i imitant l’italià. Mira que l’arriben a posar vegades aquest anunci. No hi ha manera de que desaparegui.

* El de les bessones. Una té la brusa grisa i l’altra blanca i lluent, gràcies, és clar, al producte publicitat. Anunci hereu directe d’aquell altre tant recordat (perquè era horrible) del dels pallassos descolorits.

* El dels que es casen a dalt d’una muntanya. Veure la núvia en xiruques té la seva gràcia, però la cançoneta que se sent de fons és insufrible. Total, per vendre aigua mineral.

* El d’un detergent d’aquests que serveix per netejar tot, protagonitzat per una coneguda televisiva de poderosos melucs. Amb una senzilla passada de drap, la banyera queda super-lluent. No s’ho creuen ni ells.

* El d’un formatge per fer sandvitxos, d’aquell que s’estira com si fos de goma. A un paio li ve la inspiració i ens ofereix una horrible melodia. Esto se merece una canción. El que ell es mereix és un parell de…

* El d’una cera per depilar-se les cames. Al contrari que els productes de la competència, aquest és un prodigi de perfecció: no costa obrir l’envàs, no fa mal quan s’arrenca la cera… L’anunci acaba amb quatre amigues de llarguíssimes cames, perfectament depilades, que es troben, rialleres, en una cafeteria. És tot tant fals…

* (Ho he meditat abans d’incloure’l) El de la cervesa, que fan cada any. Què tindrà a veure el Bulli, els ous ferrats i la cervesa. Les escenes d’uns amics prenent birres, banyant-se nuets a les cales o morrejant-se a la platja queden molt bé en ambients eivissencs, com altres anys, però no barrejant-hi un restaurant que et cobra només per mirar-lo de lluny. I la cançoneta, com sempre, d’estricta observança anglosaxona. Molt “mediterràniament”, vaja.

A favor de l’escola valenciana

Aquesta tarda Tarragona s’ha afegit a altres ciutats del país en les mobilitzacions a favor de l’escola valenciana i contra la decisió d’implantar un model trilingüe que es carregarà els petits avenços aconseguits en el terreny de la normalització lingüística. La lectura de dos manifestos i la interpretació de la Muixaranga ha estat la petita mostra de solidaritat dels tarragonins cap al País Valencià i la seva gent, en lluita contra els disbarats de tota mena, identitaris, mediambientals, caciquils, que han de suportar dia a dia i des de fa molts anys.

Ni el guionista més rocambolesc imaginaria el rosari de despropòsits que el govern del PP valencià imposa a la societat a qui ha de servir, secessions lingüístiques, aeroports inservibles, corruptel·les de tot calibre, clausures de repetidors televisius, inversions ruïnoses… Impassibles, ells a la seva bola i, inexplicablement, continuen guanyant eleccions. Alguna cosa falla en tot plegat.