Jorge Semprún (1923-2011)

Ens deixa Jorge Semprún, un testimoni d’excepció de les atrocitats del segle XX, aquestes atrocitats que semblen difuminar-se en la desmemòria i en diccionaris generosament subvencionats. Ens deixa també un polític que va tenir l’honor, si es pot dir així, de ser expulsat ben aviat d’aquesta locomotora feixuga i perpètuament obsoleta anomenada Partit Comunista. Un polític que deixaria bon gust de boca en la seva única experiència com a gestor, al front d’un ministeri espanyol. Aquest vespre, sentia dir al president Pujol el que jo ja intuïa de feia temps: Semprún és, de lluny, el millor ministre de Cultura que ha tingut l’estat els darrers anys, i el que més esforç va fer per comprendre la realitat catalana. Ens deixa finalment un escriptor i intel·lectual de prestigi. Em pregunto quants en queden, com ell.