Cent cinquanta euros

Acabo de treure 150 euros del caixer. Per qui no estigui al cas, es tracta de seguir una iniciativa que ha circulat a la xarxa, com no, i que consisteix en extreure aquesta quantitat precisament avui, com una manera de protestar contra l’abús de caixes i bancs, culpables (entre d’altres) de l’actual crisi econòmica.

Sóc molt reaci a mogudes d’aquest tipus. Trobo que si no tenen un seguiment majoritari es queden en una anècdota testimonial, sense cap tipus de resultat. Si l’he seguida és bàsicament per dues raons. La primera és que es tracta d’una acció consistent i mínimament original sorgida de tot l’enrenou d’indignats i acampats. Després de tanta cassolada, de tant cartró amb missatge “maig del 68”, de tanta proclama reactiva, apareix aquesta proposta concreta fàcilment assumible per una majoria de ciutadans. 

La segona raó és perquè la iniciativa no ha transcendit als grans mitjans de comunicació i això és molt indicatiu de qui té la paella pel mànec. Quan des de sectors ecologistes es va proposar apagar els llums durant cinc minuts, tots els diaris, ràdios i televisions ens van ratllar una vegada i una altra amb el tema. La imatge de la Sagrada Família o d’altres edificis públics a les fosques va ser la notícia de portada. Davant d’aquella collonada vaig reaccionar encenent tots els llums de la casa durant cinc minuts. Ara és al revés, davant l’eloqüent silenci dels media m’ha fet gràcia passar-me pel caixer i tocar-ne de calents.