22-M: no ha estat possible

Solidaritat Catalana a Tarragona, de la candidatura de la qual formava part, ha tret uns molt migrats resultats. No hem arribat a la modesta previsió que jo m’havia fet. És el moment d’acceptar-ho i lamentar-se’n, però també comentar tres aspectes en descàrrec nostre.

Primer, el més important, cal remarcar l’escàs període de temps disposat per preparar una candidatura, un programa i una campanya com cal. Un èxit electoral municipal demana cocció lenta, treball constant i molta planificació prèvia; dintre de quatre anys, tot serà ben diferent.

Segon, no diré boicot però sí que ha exisitit un clar menysteniment (els espanyols fan servir ninguneo) de la nostra candidatura. Acabar amb aquesta mena de discriminacions entre partits de primera i de segona també ha de formar part de la regeneració democràtica que tants volem: per què ICV, que tenia tants regidors a la ciutat com SI, és a dir, zero, va comptar amb tanta cobertura mediàtica?

I tercer, constatem una vegada més que Tarragona és plaça difícil. La tòpica ciutat de funcionaris, militars i capellans, la Tarragona semenfotista i adormida, conservadora i tèbia nacionalment, ha donat, com sempre, la nota discordant com ja ho va fer amb els decebadors resultats de la consulta per la independència. Esquerra torna als llimbs (la cabra pels seus pecats porta els genolls pelats) i el PP no és segona força per tres vots (!) que la separen de Convergència.