Municipals’11 (1: l’espasa de Carlemany)

La crònica

Dijous, 5 de maig de 2011

Sopar d’inici de campanya amb els amics de Solidaritat Catalana per la Independència, al restaurant Les Voltes, el més antic d’Europa, diuen. El preu del menú tampoc és modern: 12 euros, només. Que què menjo? Empedrat, llom al roquefort i flam amb nata. A les dotze de la nit arribem tots plegats a la part de dalt de la Rambla tarragonina, particularment bulliciosa en aquell moment, perquè tots els partits importants o amb expectatives de ser-ho (PSC, IC, CiU, PP, Esquerra, SI i CUP) estan a punt d’oficiar la tradicional enganxada de cartells. Les CUP ja fa estona que han monopolitzat absolutament tots els panells amb uns cartells amb el lema “trenquem l’hegemonia” (se suposa que dels partits majoritaris); visca la coherència. Els convergents arriben precedits d’uns sorollosos grallers; esperem que si es fan amb el govern municipal seran eficaços contra la contaminació acústica. Els socialistes plantifiquen un enorme vehicle al mig del passeig (tenen permís?) amb una pantalla que a mitjanit s’encén per oferir una imatge de l’alcaldable (i alcalde) Ballesteros, que tinc oportunitat de saludar-lo i desitjar-li sort. Enganxem els primers cartells de Solidaritat, amb la cara de Xavier Almagro, que ha sortit prou afavorit, i el lema “Tu, Tarragona, Catalunya”. No es poden dir més coses importants amb menys paraules. Comencem a cridar “Independència” i tot seguit una sociata comença a desvariejar amb crits de “Bonavista independent, Apodaca independent!” (1). Els seus companys proclamen ben alt “Tarragona socialista”, i no sembla que ho facin amb ironia.

Ja és casi la una i decideixo marxar cap a dormir. Pel camí de tornada em trobo el Ramon Maria (del sector aprofitable d’Esquerra), comentem breument la jugada i ens desitgem sort mútuament. Els carrers de Tarragona, a aquesta hora de la nit, em retornen a una realitat allunyada de banderoles i pancartes: grups de joves, amb mil aparences, buscant passar-s’ho bé (avui és dijous, primera nit de marxa de la setmana), un rodamón dorm en un caixer sense més companyia que mitja barra de pa i un bric de vi barat. Votaran algú el 22 de maig?

(1) Nota per a no-tarragonins: Bonavista és un barri i Apodaca un carrer.

Divendres, 6 de maig de 2011

Debat al Palau de Congressos, organitzat pel Col·legi de Periodistes, entre els caps de llista d’Esquerra, CiU, PSC i PP (formacions amb representació a l’actual Ajuntament), respectivament, el “valent”, la Photoshop, en Fèlix Sí-Senyor i l’Ale-Ale (tots quatre a la imatge). L’acte és llarguíssim (dues hores) i un pèl feixuc. En curiosa definició d’un il·lustre ex-alcaldable, present a la sala, el debat és com l’espasa de Carlemany: “llarga, pesada i fatal”. No nego que ha tingut una certa altura, però m’hi han sobrat les reiteradíssimes referències a la “capitalitat” de Tarragona, en totes les seves facetes, territorial, comercial, provincial (PP, és clar), ferroviària, de tot. Tanta endogàmia s’ha vist reforçada amb una única menció a “la ciutat veïna”, és a dir, Reus, per part de la convergent Victòria Forns. El socialista i candidat a la reelecció Ballesteros ha fet una professió de fe tarragonina, en l’última de les intervencions, digna d’un entorn més clerical que l’anodina sala que ha acollit la trobada de candidats. Al final, tot és qüestió de fe: fe en la victòria (no la Forns, l’electoral).

L’agenda

Dissabte, 7 de maig, 12 h, a les escoles Teresa Manero, d’Altafulla.  Acte electoral de Solidaritat Catalana per la Independència. Parlaran Alfons López Tena, Hèctor López Bofill, Eva Martínez i el cap de llista Jordi Molinera.

Dissabte, 7 de maig, 20,30 h, al Palau Bofarull de Reus. Acte electoral de Solidaritat Catalana per la Independència. Parlaran Alfons López Tena, Uriel Bertran, Josep Guia i la cap de llista Dolors Solé.