Bildu, la vergonya

Ja està tot dit sobre la no admissió de les candidatures de Bildu, totes, a les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. Tampoc disposo de gaire temps per l’apunt d’avui, de manera que serà curtet. I servirà únicament perque quedi constància de la indignació que em produeix la mena de manera de concepció de la democràcia que té l’estat espanyol, prohibint no només partits sinó coalicions senceres que han fet explícit rebuig de la violència per a la consecució dels seus fins polítics. Coalicions on milita una persona tant prestigiosa com allunyada de qualsevol veleïtat violenta, i em refereixo a Carlos Garaicoechea. Què demanaran ara perquè tothom sigui admès en aquesta democràcia de baixa intensitat? Quina prova del cotó haurà de passar la gent, quin certificat de puresa haurà de brandar qualsevol que tingui la pensada de representar als seus conciutadans? Serà un hàndicap ser amic d’un parent d’un veí d’un etarra? O haver insinuat que potser una vegada algú va dir que estava d’acord amb què tal vegada és lícit mirar a una altra banda quan es produeix un acte violent? Per favor, per favor…