Un regidor insòlit

S’ha mort Josep Maria Musté, regidor de Tarragona d’Unió Democràtica durant l’època de l’infaust alcalde Nadal. Persona de gran bonhomia i arrelat a la ciutat, hi ha un fet significatiu a recordar d’ell. Quan va plegar de regidor anava dient a tothom que marxava “amb el mateix pis, el mateix cotxe (un sis-cents) i la mateixa dona” que tenia al ser elegit. El comentari era celebrat, curiosament, amb somriures. Dic curiosament perquè en realitat ell estava fent de manera ben gràfica una declaració pública de l’honestedat que, tan llavors com ara, exigim, almenys alguns, a una classe política que no la practica prou. Potser el sentit d’aquestes rialletes era justament el contrari: el de pensar per què aquest home no es va aprofitar més del càrrec, com fa tothom?

S’acosten eleccions municipals. Sentirem grans proclames d’honestedat i integritat política que quedaran en això: paraules que s’endú el vent. Resistirien els actuals regidors o els que aspiren a succeir-los el 22 de maig la prova del “cotó Musté”? Quan parlem de regeneració democràtica, parlem també d’això: el dret a saber amb quin(s) pis(os) i amb quin(s) cotxe(s) deixen el càrrec els nostres representants ciutadans.

Amb quina dona o quin home, això ja no ens interessa.

El dia de les vint-i-tres hores

Aquesta nit (per què entre dues i tres de la matinada?) s’esdevé aquella cosa tan rutinària com fastidiosa consistent en avançar o endarrerir els rellotges una hora. Diuen que és per estalviar energia. Com deia aquell, permítame que me carcajee. Si el que cal és estalviar energia, que s’adeqüin els horaris al sol, i així no fem anar de cul a les vaques (és cert: una de les conseqüències no previstes del canvi d’hora és que les vaques s’estressen perquè les munyeixen a una hora que no toca).

La imminència del canvi d’hora ha propiciat la publicació d’un interessant article de Vilaweb sobre les hores reals i fictícies, per a asabentar-nos de que l’hora oficial espanyola (que és una més respecte a Greenwech) és la mateixa que la de l’Alemanya nazi, i que per seguir la lògica geogràfica i no política hauríem de tenir la mateixa hora que ja tenen països com Anglaterra, Portugal o les Canàries.

Periòdicament torna el debat sobre si s’han de treure aquestes una o dues hores de més, però passat el petit foc d’encenalls, la qüestió retorna al calaix de polsosos expedients a l’espera d’una solució que mai no arriba. El que sí que arriba, puntualment cada sis mesos, és aquesta tabarra d’haver de canviar tots els rellotges de la casa. Per sort, el de l’ordinador canvia de forma automàtica. El que tinc al cotxe, per contra, no sé com es fa per canviar-lo (jo sóc de lletres, com és sabut) i sempre marca l’hora de l’estiu, la que demà comença.

Bona nit, encara que sigui més curta.