‘Les tombes flamejants’

[Avui és el Dia internacional de la poesia; doncs aquí en teniu una]

Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d’estrella,
sota de cada estrella un català.

Tant a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es feu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella al cant dels cants:

“Foc nou, baixa del cel i torna a prendre!
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants!”

Ventura Gassol: Les tombes flamejants