Ens prenen per imbècils?

La vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, Joana Ortega, no és llicenciada en Psicologia, en contra del que asseguraven totes les fonts biogràfiques fins el moment. Li falten dues assignatures, però no és llicenciada. Hi ha una enorme diferència entre tenir i no tenir un títol universitari, encara que et quedi poquet. Quan s’ha descobert l’engany, la interessada ha posat en marxa l’estratègia a l’ús en aquests casos, a saber: primer, que s’ha tractat d’un “error”, segon, que l’error és responsabilitat de terceres persones per transcriure malament la dada, i tercer, demanar públicament disculpes.

La pífia és massa important per que la senyora Ortega se’n vagi de rositas. No estem parlant del currículum inflat de qualsevol passavolant a la cua de l’INEM, sinó de la biografia oficial de tota una vicepresidenta de la primera institució del país. Les mentides sempre són reprobables, però si provenen dels nostres representants polítics haurien (ja ho poso en condicional) de tenir conseqüències dràstiques i exemplars per a qui les comet. No suporto reaccions com les d’aquesta consellera davant del fet consumat. Sembla que ens tractin d’imbècils.

La senyora Ortega continuarà de consellera, d’això ningú no en dubta. Dimitir és un verb desconegut al diccionari de l’actual classe política. Podem, però, fiar-nos del que digui o del que faci a partir d’ara? Amb quina credibilitat compareixerà davant la societat a qui ha de servir?

Quan parlem de regeneració democràtica, també parlem d’això: que no es falsegi la informació i de que no es busquin excuses de mal pagador quan algú és descobert en un contratemps.