El pop, el llamàntol i el congre

Al Caixafòrum (quants dies li queden a aquesta institució?) de Tarragona hi ha una exposició sobre nombres. Nombres de tot tipus, naturals, enters, irracionals, decimals… i la seva utilitat en totes les esferes del coneixement humà, la tècnica, la biologia o l’art, entre d’altres.

Només entrar hi ha un dispositiu que mostra el nombre de visitants de l’exposició: per si algú es mor de ganes per saber-ho, jo he estat el 12.629. Una vegada a dins, les curiositats no s’acaben. Els nombres serveixen per comptar (i per això van ser inventats els rosaris i els comptadors del gas), serveixen per ordenar (l’exemple que mostren és la dificultat de llegir un Quixot amb les pàgines desordenades) o per quantificar (per exemple, els manifestants segons la guàrdia urbana o segons els convocants).

Passem després a conceptes més elaborats, com el nombre pi o el nombre d’or, una proporció perfecta aplicada al Partenó o a l’home ideal. Un giny permet saber si el visitant té la proporció ideal, tot indicant-li on hauria de tenir el melic. Per frustració meva, no tinc el melic al lloc on toca, ni una proporció divina.

Al final, tot de panells teoritzen sobre el zero, sobre la base decimal, sobre la base 12, sobre nombres amb potències estratosfèriques… Els científics antics o moderns es van desllomar el cervell intentant trobar proporcions, equacions i regles constants. Després de veure l’exposició, segueixo trobant les matemàtiques interessants però complicades.

Pel que fa als tres animalons del títol de l’apunt, resulta que parlant del nombre 3 posen com a exemple de triangle el fet de que, a la natura, el pop es menja el llamàntol, el llamàntol el congre, i el congre el pop, en una mena d’aplicació gastronòmica del “pedra, paper, tisora”. Quines coses, no?

[L’exposició Nombres de bona família romandrà oberta fins el 6 de març]