‘Sàpiens’, cent números

Rient rient, la revista d’història Sàpiens ha arribat als seus primers cent números. Tinc entès que és la publicació mensual en català que té més difusió, la qual cosa no deixa de ser un mèrit, tenint en compte que no és ni d’esports, ni de xafarderies, sinó d’història, una disciplina que ha passat en pocs anys de ser una llauna (Ataúlfo, Chindasvinto…) a ser una afició compartida pels sectors més diversos de la societat. Clar que hi ha trampa amb aquesta afirmació: estic pensant en els incondicionals de tota mena de novel·les d’intrigues templeres, de quotidianitats grecorromanes o espadachines del Segle d’Or, que sota una aparença de rigor històric amaguen creacions literàries infumables. No és el cas de Sàpiens, que com a digne complement de L’Avenç (revista més antiga i amb pretensions de públic més universitari), ens ofereix mensualment, de forma atractiva, interessants reportatges sobre el passat, començant pel nostre, tantes vegades mal conegut per manipulacions de tota índole o directament desconegut (no sé què és pitjor).

Quan els ploramiques de torn es queixaven de que no es podien fer publicacions sectorials pel gran públic, en català, de qualitat i amb una difusió notable, se’ls hauria d’haver passat pels morros les cent portades de Sàpiens, de la primera (amb Hitler i l’espia Joan Pujol) a la darrera (amb el coronel Tejero). Coronel que, d’haver triomfat ara fa trenta anys, hagués impedit l’aparició d’aquesta revista i de totes les altres. No tot va malament.