‘Little Fockers’ (‘Ara els pares són ells’)

Un infermer s’estressa d’allò més organitzant la festa d’aniversari dels seus fills bessons, rebent la visita del seu sogre, exigent i tafaner, i intentant evitar l’assetjament d’una comercial d’una mena de Viagra, que ha de promocionar davant dels seus col·legues de professió (el medicament, no ella).

Es tracta d’una vulgar comèdia nord-americana amb algun moment graciós, però ben fluixeta. Només la salva la panòplia de velles glòries que hi apareixen. Anoteu: Robert de Niro (que ha conegut èpoques millors), Barbra Streisand (que cada dia s’assembla més a la duquessa d’Alba, amb aquells rínxols), Dustin Hoffman (aprenent a ballar un peculiar flamenco made in USA), Harvey Keytel (el mateix que he dit referint-me a De Niro), a més del protagonista, Ben Stiller, un còmic que comença a estar bastant suat.

A la sortida del cinema, se m’informa que aquesta pel·lícula és la tercera d’una sèrie. Les dues anteriors (Los padres de ella i Los padres de él, en versió espanyola) no van merèixer la meva atenció. Veient la tercera part, entenc el perquè.