Castells, un altre que ve a les meves

Els resultats de les eleccions i els daltabaixos soferts per alguns partits estan produint una insòlita multiplicació de declaracions en mitjans i d’apunts en blocs personals. Sorprèn tanta franquesa en els seus continguts. Hom hagués agraït que certes coses es diguessin molt abans. Ja les sabíem, però no es deien en públic perquè la nostra democràcia és, com se sap, de baixa qualitat i els partits tradicionals es mouen pel famós principi d’Alfonso Guerra, el cepillador d’estatuts: “qui es mou, no surt a la foto”. Doncs bé, destacats dirigents del PSC comencen a moure’s i a parlar públicament de canvi de rumb, de crítiques a la campanya partidista, de rescatar el grup propi al Congrés, de regeneració de la vida política…

M’interessa especialment aquest darrer aspecte i m’anoto les declaracions radiofòniques de l’encara conseller Antoni Castells: “jo crec sincerament que cal un ampli moviment de reformisme radical regeneracionista a Catalunya que ajudi a recuperar la confiança dels ciutadans en la política”. Alguns ja fa temps que ho anaven dient, però mentre tot eren manifestacions d’un metge ultramontà del Pirineu o d’una díscola conservadora aficionada a les tovalloles (o d’un modest blocaire tarragoní de Vilaweb, també) ningú en va fer cas. Ara que ho diu un polític de la categoria i prestigi de Castells, ben vist per molts sectors, confio que la classe política en general es posi les piles. El vaixell s’enfonsa, com diu Castells, i no tota la culpa és de Madrid.