Eleccions al Parlament’10 (5: xerrada a la Cambra de Comerç de Tarragona)

La crònica

Divendres, 19 de novembre de 2010.

Hi ha programada una conferència d’Emili Valdero, candidat de Solidaritat per Barcelona, sobre la viabilitat econòmica de Catalunya Estat, a la Cambra de Comerç de Tarragona. Jo n’he de fer la presentació però són les vuit, hora de l’acte, i Valdero encara no ha arribat. Problemes de trànsit? No troba aparcament o no troba la Cambra? Finalment, l’Emili arriba apressat (com sempre, és un home que va a tope com diria ell). Presento el convidat-conferenciant però aprofito també per posar de manifest la millora que representaria un estat català per la meva ciutat, Tarragona, la seva gent, la seva economia, les seves infraestructures i la seva universitat. A continuació, Valdero engega el micro i s’està dues hores (2) de rellotge parlant i parlant sense un trist paper davant (quina enveja!) d’espoliació fiscal, de tracte discriminatori en infraestructures, de la futura seguretat social catalana… de tot, per acabar amb una part més política, partidista i reivindicativa de l’opció electoral que ell i jo defensem. De tant xerrar, s’ha polit les dues aigües que hi havia a la taula, la seva i la meva. Són molt més de les deu de la nit, hora pactada amb la Cambra per marxar, de manera que no queda temps per fer un col·loqui.

Alguns dels assistents anem després a un local de fritangues a fer un mos. L’Emili fa cara de cansat. Confessa haver fet 33.000 quilòmetres en tres mesos (no ell, el cotxe). Està rendit però molt animat. A la conversa entre frankfurts i patates fregides surten Esquerra (“diga’m si coneixes algun votant d’Esquerra que no tingui un càrrec o similar; ni un”), Reagrupament (durant el sopar ens assabentem de quantes persones exactament han anat a un acte de Carretero a Valls) i la Montserrat Nebreda (Valdero la coneix d’algunes tertúlies televisives i ens comenta el que realment pensa d’ella, amb tovallola o sense). L’acompanyo fins l’aparcament de la Rambla: ell ens dóna ànims i jo li recomano que dormi. Ho intentarà, diu.

La frase pescada al vol

“Són com dos trens diferents (referint-se a Catalunya i Espanya); cadascú ha d’agafar el seu”. Comentari d’un assistent a l’acte de la Cambra, mentre fa al cigarret tot esperant al carrer el seu inici.

La reflexió

Si Catalunya pogués decidir sobre tots els seus aeroports podria establir vols directes entre Barcelona i Tòquio o Mèxic o altres llocs del món, que ara estan prohibits per convenis internacionals. Això faria que els aeroports de la Costa Brava i Reus potenciessin els vols de baix cost, vitals per al dinamisme turístic (i per tant econòmic) de les seves zones d’influència. De pas, tampoc caldria subvencionar companyies que volen fer pagar als seus passatgers per anar al lavabo.

Els adversaris (avui: Iniciativa per Catalunya Verda – Esquerra Unida i Alternativa)

La cap de llista es diu Hortènsia, nom més que adequat per una formació verda. L’acompanyen una Pastori, un Romero, una Flor i un Pi, l’històric regidor reusenc Daniel Pi, que tanca la llista. De cares conegudes i saludades, una: l’Arga Sentís, del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Que tingueu sort, malgrat les considerables pífies de la vostra acció de govern.

L’agenda

Dissabte, 20 de novembre. Dinar tertúlia amb Núria Cadenes i Albert Pereira. Al restaurant Les Voltes, de Tarragona, a les 15,00 h.

Dissabte, 20 de novembre. Acte electoral de Solidaritat Catalana per la Independència a l’Ametlla de Mar. A la Penya Barcelonista, a les 17,30 h.

Dissabte, 20 de novembre. Acte electoral de SCI a Vilaverd. Al Local Social, a les 18,00 h.

Diumenge, 21 de novembre. Acte electoral de SCI a Riudoms. A la Llar de Jubilats, a les 20,00 h.

Dimarts, 23 de novembre. Acte electoral de SCI a Salou. A la Sala Costa Daurada, a les 19,30 h.