La petjada de Joaquim Icart

Aquest vespre, presentació al saló d’actes de l’Ajuntament de Tarragona del llibre Joaquim Icart i Leonila. Testimoni d’una època (1929-1936). Es tracta d’un recull d’articles periodístics de joventut de l’escriptor Joaquim Icart. A la taula, els quatre estudiosos de la seva obra, Joan Cavallé, Magí Sunyer, Josep Maria Escolà i Maria Antònia Ferrer, han parlat d’Icart des de diferents vessants. Hi eren també presents la seva filla Montserrat, recopiladora dels articles, i Alfred Arola, que és qui els ha editat.

Vaig conèixer Joaquim Icart quan era l’arxiver municipal de Tarragona i jo hi anava a fer un buidatge de notícies del periòdic Catalònia, amb destí a un treball universitari col·lectiu, dirigit, precisament, per Maria Antònia Ferrer, que ha recordat aquells anys en el seu parlament.

Joaquim Icart era un home discret i poc mediàtic. També “semblava tímid, però era molt catalanista” (Maria Antònia Ferrer dixit). Un tarragoní nascut al carrer Merceria que ens va deixar un meritori treball com a articulista, escriptor i traductor de textos clàssics i que ara, amb la recopilació que avui s’ha presentat se’ns fa més accessible. Com bé ha dit Joan Cavallé, ell també va deixar la seva petjada.