L’opció D de la consulta de la Diagonal

Sembla mentida com una idea en principi tant bona com consultar els veïns sobre com ha de ser una de les principals vies de la seva ciutat, en aquest cas, Barcelona, hagi degenerat als extrems que tots coneixem. Tant la institució convocant de la consulta com les empreses encarregades de l’operatiu informàtic s’han ben cobert de glòria. Puc pronosticar quina opció guanyarà: la D, de desastre.

De fet, el que havia de ser un assaig de participació ciutadana sobre un aspecte menor (o no tant) del dia a dia barceloní, ha acabat convertint-se en una mena de soterrat referèndum sobre la gestió de l’actual ajuntament socialista. L’alcalde Hereu ho ha fet posant l’accent en les dues primeres opcions i obviant la tercera, a banda de recórrer a dubtosos mètodes per engrescar la participació (serà veritat el que han dit de les cases regionals?). L’oposició, boicotejant l’experiment, amb el secret desig d’una baixa participació o d’una victòria de l’opció C (aquella que ve a dir “no sap / no contesta”). Tots han anat a votar, és clar, per allò de fer-se la foto, però tots han tingut algun problema per exercir el seu dret, per alegria de Xavier Trias i Alberto Fernández. Volien ser Suïssa i acabaran essent una república bananera, amb trampes i trampetes i una tecnologia digna de Pepe Gotera i Otilio.

Tripijocs, fallades en el sistema, sensació de desgavell, baixa participació… Tindran nassos ara de criticar les consultes populars per la independència? Amb uns mitjans considerablement més modestos, les diferents coordinadores de les consultes estan obtenint uns resultats molt superiors (en tots els sentits) a la potineria barcelonina. Més arguments per a la causa. Gràcies, socialistes.