Jornada “El tramvia als centres urbans”

Ahir vaig assistir, a Barcelona, a la Jornada “El tramvia als centres urbans”, com membre que sóc de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, organitzadora de l’acte. Representants de Bordeus, Dublín, Munic i Estrasburg ens van parlar del procés d’implantació i característiques tècniques de les seves respectives xarxes de transport urbà. Puntualitzo: les cendres del volcà, que han tornar a fer la guitza, van impedir la presència del ponent irlandès, que va ser substituït per un membre de l’APTP.

Mentre me’ls anava escoltant, la meva cara anava adquirint una intensa tonalitat verdosa, més que res per l’enveja, saníssima, que desperta el saber detalls del transport urbà en aquelles ciutats. Per exemple, a Bordeus, deixar el cotxe als pàrquings dissuasius de la perifèria i adquirir un bitllet integrat per tot un dia costa 2,5 €; els habitants d’aquella ciutat atlàntica i de la seva rodalia arriben ràpidament a un centre urbà d’allò més agradable, on (atenció, botiguers!) ha augmentat l’activitat comercial des que va arribar el tramvia. Per exemple, Munic, similar en població a Barcelona, té una tupida xarxa de metro, tramvia i tren regional, serveis prestats amb puntualitat i eficàcia germàniques. Per exemple, el tramvia d’Estrasburg, que obre a dos quarts de cinc de la matinada i tanca a dos quarts de dues de la nit. Igualet, igualet que Barcelona o València.

Després de la intervenció dels ponents, va ser el torn dels representants d’entitats ciutadanes que van debatre sobre el tramvia i la seva relació amb el projecte de reforma de la Diagonal, les propostes de la qual es votaran la setmana que ve. Naturalment, l’acord va ser total en considerar el pas del tramvia per la gran avinguda barcelonina com una de les solucions als greus problemes que pateix. I a pesar de tot, una part de l’opinió, amb poderosos interessos econòmics al darrera, segueix posant impediments i peròs a la idea de fer el mateix que ja fan 280 ciutats europees: implantar o modernitzar un sistema de transport urbà no contaminant, poc sorollós i equivalent a dos-cents vehicles particulars que regenera el teixit urbà, social i econòmic per allà on passa.

En paraules d’un dels assistents, malgrat aquestes argumentacions tan contundents a favor del transport públic, segueix present a la nostra societat una mena de xip que ens porta a obsessionar-nos (jo no, que consti) a posseir i fer un ús continu del vehicle privat, com més gros millor. Jornades com la d’ahir i consultes com la de la setmana que ve (on esperem que guanyi l’opció A o la B), contribueixen de ben segur a aquest necessari canvi de mentalitat.

[A la imatge, el tramvia d’Estrasburg; properament s’inaugurarà una línia que travessarà el Rin i arribarà a la ciutat alemanya de Kehl, amb tot el que representarà simbòlicament]