“Queridos niños y niñas que me escucháis, buenas noches tengáis”

La mort del televisiu Jordi Estadella m’ha fet recordar el Tito B. Diagonal, a la ràdio de finals dels anys 70. Eren els meus temps d’estudiant i d’anar a dormir tard, entre altres raons perquè a les 12 de la nit feia la seva intervenció el famós personatge de classe alta, pijo i afectat. El programa, que procurava no perdre’m cap dia, es deia “Ecos mundanos” i Tito B. Diagonal era nuestro colaborador recomendado. Durant els pocs minuts que durava l’espai, Estadella (que llavors no sabíem que era ell) donava una repassada sarcàstica a la trepidant actualitat del moment i l’acabava, me’n recordo molt bé, desitjant bona nit a tothom meeeenos a qui no s’ho mereixia aquell dia: un polític, un famós, un tipus de persona específic, etc.

Trenta anys després, em pregunto quanta gent es mereix que no li desitgem una bona nit. La llista seria interminable i se’ns faria de dia.