Cementiri nuclear? No, gràcies

De jove era molt anti-nuclear i, al contrari d’altres causes diguem-ne “progres”, continuo essent-ho. Potser és l’enyorament d’epoques passades, quan aquest debat era molt més viu, tothom n’estava en contra i tothom lluïa el famós sol rient (parlo de finals dels 70), el cas és que continuo rebutjant l’aposta per l’energia nuclear. Dit d’una altra manera, continuo sense sentir argumentacions convincents al seu favor.

La decisió de l’Ajuntament d’Ascó d’optar a acollir un cementiri nuclear, de plena actualitat, no compta amb el meu suport, doncs. De tots els arguments ideològics o tècnics en contra de l’energia nuclear, el que recordo (quan ho seguia amb més interès) com a més contundent i irrebatible era el dels residus. Que em perdonin els entesos per ficar-me en terrenys que no domino, però pel que jo sé, aquests residus tarden centenars o milers d’anys a perdre la seva radiactivitat i a deixar de ser perillosos per persones, animals i plantes. Una hipoteca ben galdosa per als nostres descendents, no trobeu?

No. Ascó no té cap necessitat d’acollir aquesta tètrica instal·lació que, per més inri, tothom anomena “cementiri”. Les comarques de la zona, amb quatre centrals, ja han cobert amb escreix la seva quota. I si és absolutament necessari un cementiri nuclear, que el fotin a una altra banda. Que ja està bé la broma.