Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Monzó, l’escriptor envejable

30 de gener de 2010

Dijous vaig visitar l’exposició sobre Quim Monzó al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona. Sempre he envejat aquest home, i després de sortir del Centre, encara més. Ha fet sempre el que li ha donat la gana, incloses estances al Vietnam, Nova York o Romania, vivint moments històrics. Ha transitat amb naturalitat d’una moda a

Llegir més

III Any triomfal

27 de gener de 2010

El bloc Les aigües turbulentes compleix avui tres anys de vida. Tres anys d’opinions sobre el nostre país i els veïns de ponent. Tres anys a favor de la llibertat i contra els seus enemics. Tres anys de “batalles per la llengua”. Tres anys de cròniques de viatges. Tres anys de crítiques de cinema. Tres

Llegir més

Vicens i Vives, cent anys

26 de gener de 2010

Al cicle de conferències sobre pensadors catalans que es fa a CaixaFòrum de Tarragona, avui ha tocat parlar de la figura de Jaume Vicens i Vives, de qui commemorem els cent anys del seu naixement i cinquanta de la seva mort. La xerrada ha anat a càrrec de Montserrat Duch, antiga companya d’estudis, coneguda historiadora i política

Llegir més

Anuncis que em posen nerviós (15: el de Marlene)

25 de gener de 2010

L’escena. Una pomera cobra vida i es dedica a oferir pomes a tot passavolant. El missatge. Les pomes Marlene, procedents de Tirol del Sud, són el súmmum de la qualitat i l’exquisidesa, si hem de fer cas a l’anunci. Per què em posa nerviós? Més que posar-me nerviós, m’indigna. A les terres de Lleida hi

Llegir més

Viu la vida ja que, veritablement, no mors la mort

24 de gener de 2010

Sempre m’ha interessat, val a dir com a molta gent, tot el que fa referència a l’antic Egipte. Un dels aspectes més fascinants d’aquell poble és la seva relació amb la mort i, especialment, la importància que donaven a les creences, tècniques i rituals conduents a la prolongació simbòlica de la vida quan moria una persona:

Llegir més

Cementiri nuclear? No, gràcies

23 de gener de 2010

De jove era molt anti-nuclear i, al contrari d’altres causes diguem-ne “progres”, continuo essent-ho. Potser és l’enyorament d’epoques passades, quan aquest debat era molt més viu, tothom n’estava en contra i tothom lluïa el famós sol rient (parlo de finals dels 70), el cas és que continuo rebutjant l’aposta per l’energia nuclear. Dit d’una altra manera, continuo

Llegir més

Anuncis que em posen nerviós (13: els d’Ono)

21 de gener de 2010

L’escena. Són dos, que jo recordi. En un, enviar un correu des d’un costat de l’arbre està bé, però rebre’l a l’altre costat del mateix arbre és massa (“total”). En l’altre, buscar informació sobre el Pacífic des de casa està bé, però fer-ho al mig de l’Atlàntic és massa (“total”). El missatge. Amb la connexió

Llegir més

Lerroux, un polític modern

21 de gener de 2010

S’ha iniciat a CaixaForum de Tarragona un cicle de conferències titulat “Biografies històriques: pensadors catalans”, coincidint amb els seus centenaris. La primera, avui, no parlava en puritat de cap pensador català sinó del lerrouxisme i de la Setmana Tràgica, que ha complert cent anys. N’ha estat conferenciant José Álvarez Junco i el presentador, Antoni Puigverd.

Llegir més

Anuncis que em posen nerviós (12: el de Frenadol)

19 de gener de 2010

L’escena. L’amatent esposa li prepara un Frenadol al maridet, que pateix un fort constipat que l’obliga a quedar-se a casa. El fet de que en lloc de “la cangur dels nens” vingui la sogra a fer-li companyia el convenç de prendre’s el producte, recuperar-se i marxar de casa com més aviat millor. El missatge. Pren-te Frenadol i en

Llegir més

Manel es pren un respir

18 de gener de 2010

A vegades, no saps ben bé per què, se’t posa una cançó al cervell i no te la pots treure encara que vulguis. Doncs avui això m’ha passat amb “Dona estrangera”, dels Manel. Mentre treballava o caminava pel carrer, no paraven de venir-me al cap estrofes de la cançó, que repetia de forma obsessiva. Sí,

Llegir més

Anuncis que em posen nerviós (11: el d’Actimel)

17 de gener de 2010

L’escena. La famoseta de torn, en aquest cas Susanna Griso, entrevista un senyor ja granadet que té dos costums: banyar-se cada dia de l’any a la platja de La Concha de Sant Sebastià, faci fred o calor, i prendre’s Actimel amb regularitat. El missatge. Si et prens el producte làctic en qüestió (que aporta unes inconcretes defenses a l’organisme)

Llegir més

“El cónsul de Sodoma”

16 de gener de 2010

La pel·lícula tracta de la biografia del poeta Jaime Gil de Biedma i la seva personalitat complexa: fill de casa bona (dels administradors de Tabacos de Filipinas) però també homosexual i company de viatge de la intel·lectualitat antifranquista, condicions que, és clar, li van portar més d’un problema. Protagonitzada per Jordi Mollà (molt bona la caracterització)

Llegir més

Anuncis que em posen nerviós (10: els de Vanish)

14 de gener de 2010

[reprenc, un any després, aquesta secció sobre anuncis; ja en tinc uns quants de seleccionats, però s’admeten suggeriments]  Les escenes. Mestresses de casa preocupadíssimes per les taques a la roba preferida: gespa als pantalons (los tejanos de la niña), pintallavis a la brusa (mi blusa favorita)… La solució? Anoteu: Vanish Oxi Action, amb la fórmula Intelligence

Llegir més

Les idees d’un alcalde

13 de gener de 2010

Jordi Hereu, l’alcalde de Barcelona, ha llançat formalment la proposta de convertir la ciutat en seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Superada la sorpresa inicial (d’Hivern?, el dos mil vint-i-quants?), he de dir que la idea no em desperta cap mena d’entusiasme. Quan un alcalde en hores baixes, amb la popularitat per terra (vegi’s

Llegir més