La fi de les curses de braus?

Demà el Parlament de Catalunya debatrà i votarà una iniciativa legislativa popular (figura legal que s’està posant molt de moda) per tal de prohibir les curses de braus a tot el territori del Principat. Demà pot ser un dia històric, adjectiu que no m’agrada usar però que en aquesta ocasió bé s’ho val. Parlem de posar fi, esperem que per sempre, a una vergonya que ens separa d’Europa.

Es diu que una de les raons per voler suprimir aquest espectacle insensible és que es tracta d’una tradició espanyola, aliena a la cultura catalana. És un argument que estan usant els defensors de la fiesta, que volen portar el rebuig a la ILP, possible, al debat nacional i identitari. No estic d’acord, perquè hi ha una tradició taurina catalana i mediterrània de segles. El rebuig als toros s’ha de fonamentar, més aviat, en una defensa del benestar dels animals com a signe de civilització i en un dret de la societat a no haver de suportar aquestes salvatjades medievals anomenades corridas (sic), amb tota la seva exhibició de tortures i imatges desagradables.

Una vegada vaig escoltar d’un militant anti-taurí una altra línia argumental, que no té res a veure ni amb l’animalista ni amb la identitària. Ell deia que estava en contra de les curses de braus perquè li semblava un espectacle ridícul. És una altra manera de veure-ho, però insisteixo: els espectacles taurins s’han de prohibir no perquè facin riure, sinó perquè fan plorar.

Demà potser serem una mica més europeus.