El no de l’Ajuntament de Tarragona

L’Ajuntament de Tarragona acaba de dir “no” a donar suport a una consulta popular sobre la independència de Catalunya, similar a la d’Arenys de Munt. No ens fèiem gaire il·lusions sobre el resultat de la votació de la moció proposada per ERC. Millor dit, no ens en fèiem cap, d’il·lusió. La pinça “no nacionalista” entre PP i PSOE-C, vells enemics gairebé sempre i gairebé per tot, ho va impedir.

Confirmat el resultat de la votació, l’única cosa interessant era saber quin tipus d’arguments feien servir els nostres amics socialistes (la posició dels populars, amb el seu “que ve el coco!” era previsiblement coherent). Doncs bé, segons la portaveu socialista, la intrèpida Begoña Floría “la majoria de catalans no veuen cap problema a veure’s catalans i també espanyols”.

No entenc massa bé quina relació exacta té aquesta explicació amb el nucli de la proposta sobiranista. Mira, Bego, no estem parlant d’identitats (això que sempre-sempre dieu que no interessa la gent), estem parlant de que la problació digui la seva, lliurement, pacíficament, democràticament. Si volem o no volem la independència de Catalunya. Sí o no. Només això.

Si heu votat que no a la proposta d’ERC perquè no n’heu entès el sentit, malament. Però si ho heu fet perquè l’heu entès però no ho heu assumit per por o per una trucada de Nicaragua (o les dues coses, que tot podria ser), més malament encara. Per cert, a Arenys de Munt, els regidors socialistes es van abstenir, mentre que a Tarragona han dit que no…