El futbol, primer

Encara que quedi lleig dir-ho, que bé els va als mitjans de comunicació la mort del capità de l’Espanyol, Dani Jarque. La sequedat informativa d’un diumenge d’agost ha rebut una petita pluja amb aquesta trista notícia, que ha permès a diaris i televisions omplir pàgines i temps, respectivament.

Sense anar més lluny, el Telenotícies de TV3 d’aquest migdia ha dedicat uns vint minuts, si no he comptat malament, a parlar de tots els detalls relacionats amb la inesperada desaparició del flamant capità de l’Espanyol, incloses connexions des d’Itàlia, Cornellà i, inevitablement, el lloc on s’està el Barça, que és Califòrnia.

De tot l’arsenal d’informacions, n’hi ha una que m’ha cridat l’atenció. Mentre es parlava de quan tornaria el cos del jugador a Catalunya, la corresponsal ha dit que la burocràcia italiana (sic) té establert un període de tres dies per acabar el procés d’autòpsia i repatriació. Seguidament ha sortit una representant del consolat espanyol dient que farien els possibles per escurçar aquest termini. O sigui, la legislació italiana (no la “burocràcia”, senyora periodista) té establerts uns terminis concrets, però com que es tracta d’un esportista important, l’aparell administratiu de l’estat espanyol es mobilitza (un diumenge d’agost, no ho oblidem), perquè l’espera sigui més curta. Ho fan en tots els casos? Em temo que no. Decididament, el futbol és l’esport rei.

Naturalment, és un tema menor i no cal perdre-hi més temps. Per cert, estic d’acord amb què l’estadi Cornellà-el Prat dugui el nom de qui va ser el jugador del planter periquito. Potser així ens estalviarem una fatigosa i estèril polèmica sobre la denominació del nou camp.