Escapada al Pirineu aragonès (i 4: tocada de nassos a Montsó)

Ja és moment de tornar cap a casa feliç i content, però el destí em té reservat un contratemps. Decideixo parar a Montsó, la ciutat aragonesa seu, curiosament, de Corts catalanes i valencianes, amb un impressionant castell (a la foto). Aparco el cotxe, em passejo pels seus carrers, dino, i quan em disposo a pujar fins el castell amb la intenció de visitar-lo, el vehicle no se m’engega. La celeritat amb què soluciono de moment el problema no obsta perquè aflori al meu pensament més d’una maledicció contra tot. El cotxe es queda a un taller d’allà i un taxi em porta a casa meva. Fi del primer capítol. Sort que no em va passar a l’anada: qui no es conforma és perquè no vol.

Ahir divendres, i després d’haver rebut una trucada del taller dient-me que el meu bòlid ja estava reparat, torno a pujar a la ciutat aragonesa per tal de recollir-lo. El noi del taller m’explica amb detall l’origen de l’avaria (exactament, es va fer malbé el captador del punt mort: no tenia ni idea de que existís això), m’acosta el cotxe i em diu que el rentarà perquè està ple de pols i molt calent. Li hagués pogut contestar “no me extraña que esté caliente, con tanto polvo“, però no tinc l’agilitat mental suficient per fer-ho. L’única agilitat que tinc és per marxar pitant cap a Tarragona i donar per acabada, definitivament, l’escapada al Pirineu aragonès.