Llegir bé Carretero

“Carretero proposa un nou partit per al 2010” titula l’Avui, a propòsit de l’article “Patriotisme i dignitat” de Joan Carretero que publica el mateix rotatiu. A una conclusió similar han arribat els Telenotícies de TV3. Doncs bé, m’he llegit atentament l’article del fundador de Reagrupament.cat i no he sabut trobar-hi tal afirmació. Les ganes de determinada opinió pública de posar l’accent en les divisions dels partits (baralles, enfrontament, escissions…) han pogut més que l’anàlisi serena d’un document que diu el que diu i no diu el que no diu.

Carretero ha dit exactament que “a les properes eleccions al Parlament s’ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament”. Mai no es parla de fundar un nou partit. Qui sí ha parlat d’un nou partit és justament Puigcercós, al convidar Regrupament.cat a marxar d’ERC (i doncs, a fundar una nova formació) si no s’està d’acord amb la línia actual. Amb Carod ja fora de combat, té pressa per treure’s de sobre l’incordi de les veus crítiques.

Però m’interessa molt més un altre fragment de l’article de Carretero, que, em temo, passarà molt més desaparcebut. El reprodueixo sencer, perquè és tota una declaració de principis:

“L’altre gran eix que hauria de vertebrar l’oferta de l’independentisme és el d’una severíssima exigència ètica en l’activitat política, que és la millor manera de recuperar la confiança dels ciutadans. L’independentisme hauria de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics. L’independentisme no ha de participar del monopoli de la política per part de polítics professionals sense cap altra ocupació coneguda, la profusió d’assessors a les institucions, l’opacitat en les contractacions, la inflació d’informes externs d’eficàcia dubtosa, el gust per l’ostentació i la col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats. Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable”.

Després de reflexionar sobre aquest paràgraf, s’entendran molt millor les reaccions de la cúpula dirigent de l’històric partit i, si n’hi ha, les dels seus socis de govern.