Que no ho entén, senyor Guardans?

Segueixo amb deteniment el procés político-personal d’Ignasi Guardans dels darrers temps, i no puc sinó arribar a la conclusió de que és un home que té pa a l’ull (“no saber veure una cosa evident”, segons el diccionari).

Guardans és un dels millors polítics que ha tingut aquest país, si parlem en termes d’eficàcia parlamentària i preparació tècnica. Recordem la seva tasca al Parlament Europeu sobre la qüestió dels controls als aeroports i el dret a la privacitat, temes gens anecdòtics. Ningú no li retraurà res per aquest cantó. Però la seva actitud al veure’s desplaçat de la llista de CiU per Tremosa a les properes eleccions, les seves declaracions (“el Parlament Europeu no està per defensar Catalunya”), la seva continuada rabieta en premsa i blocs i la seva sonada acceptació d’un càrrec d’alt nivell al govern espanyol, tot plegat han fet que haguem de considerar seriosament que aquest home no entén el què està passant a Catalunya i a Espanya, i entre Catalunya i Espanya.

Quan les tres formacions del nostre bàndol rivalitzen en situar candidats sobiranistes a les llistes europees, quan hi ha una societat civil que reclama lideratge, estratègies clares i fermesa als polítics catalanistes, quan el govern Zapatero supera tots els rècords d’incompliments en promeses i compromisos… quan tot això passa, la darrera decisió de Guardans és incomprensible. No li discuteixo (cadascú mira la seva olla, és clar), només dic que em sembla incomprensible atès el seu currículum i la seva militància política.

Posats a trobar el cantó positiu a tot plegat, esperem que la gestió del nét de Cambó al davant de la cinematografia espanyola es tradueixi en l’absència d’entrebancs a les coratjoses propostes del conseller Traserras en la matèria. Però que sàpiga que tindrà la lupa a sobre des del primer dia. No n’hi perdonarem ni una, a no sé que caigui del cavall abans d’hora, que també podria ser. Madrid no és Estrasburg.