“Los abrazos rotos”

Un director de cinema rememora, a partir de la notícia d’una mort i d’una visita inesperada, els esdeveniments crucials de la seva vida, anys enrera: un amor, una pel·lícula, un accident…

Un film molt Almodóvar; en realitat sembla un recosit de diversos treballs del de la Manxa: revisita el seu Mujeres al borde de un ataque de nervios, juga una vegada més amb allò del “cine dins el cine”, tira mà de les seves actrius fetitxe (Penélope Cruz, però també Chus Lampreave i la Rossy de Palma, en petits papers), repeteix un flaixbac com a La mala educación, i hi són omnipresents els recursos fílmics del director (com li agraden els objectes de color vermell!).

Encara que la Penélope s’endugui tot el protagonisme (què hi farem si aquesta noia està de moda), qui realment fa un paperàs són la Blanca Portillo i el Lluís Homar (l’agent/acompanyant i el director cec), sense oblidar el veterà José Luis Gómez. Exteriors rodats als impressionants paisatges de Lanzarote.

No és de les millors pel·lícules d’Almodóvar, director que amb el anys s’ha tornat una mica repetitiu, a parer meu. Però ja diuen que “cria fama i fica’t a jeure”.