Novas de Galiza

Próximo domingo Galiza ten un encontro coas urnas. Basicamente os galegos deben decidir a continuar o actual goberno e o seu compromiso progresivo e nacional ou voltar para caciquismo, conservador e folklorista representado polo PP. Quero para o BNG (O Bloco) un bo resultado para reforzar as políticas en favor do galego, lastimosamente criticadas por algúns. 

Teño pouca relación con Galiza. Fun alí dúas veces, en viaxes de turismo. Oi, eu contemplar o Obradoiro e eu abraçar o santo. Eu camiño ata Coruña e fun encuriosir estas fachadas envidraçadas concibidas para ter pleno sol, en un clima tan frío e úmido como o galego. Teño fotos de rigor de Fisterre, o extremo occidental da Península Ibérica. Eu comer ostras en Vigo e compra-me un vocabulario galego-castelan nunha libreria.

Moitos anos de ambos viaxes e teño moitas cousas esquecidas. Aínda ten máis anos de una anedota dun compañeiro de servizio militar, galego, e que confirma o clichê de que todos os galegos, ademais de non se saber se para arriba ou para abaixo da escaleira, contestan a unha pregunta con outra pregunta. El estaba ao final dunha cola para mercar alimentos en un tipo de tenda que estaba no cuartel. Cando aborda, facer-lle para conectar e xuntarse me á cola, este foi o diálogo:

Eu: Por favor, ¿É o último?
El: Oye, ¿sabes se venden madalenas?

Non hai dúbida de que estereótipos son reais. Ah, a propósito, eu non sei se venden magdalenas…

[Aquest text ha sortit així del traductor del Google i l’he corregit fins on arriben els meus coneixements de la llengua de Rosalia de Castro; demano perdó si algun gallec llegeix això; a sota, la traducció al català]

Notícies de Galícia

Diumenge que ve Galícia té una cita amb les urnes. Bàsicament, els gallecs hauran de decidir continuar amb l’actual govern i el seu compromís progressita i nacional o bé el caciquisme conservador i folklorista representat pel PP. Desitjo per al BNG (O Bloco) un bon resultat per a reforçar les polítiques en favor del gallec, miserablement criticades per alguns.

Tinc poca relació amb Galícia. Hi he estat dues vegades, en viatge de turisme. Hi vaig contemplar l’Obradoiro i vaig abraçar el sant. Vaig passejar-me per A Coruña i em van encuriosir aquelles façanes acristallades concebudes per tenir el màxim de sol, en un clima tant fred i humid com el gallec. Tinc les fotos de rigor de Finisterre, a l’extrem occidental de la Península Ibèrica. Vaig menjar ostres a Vigo i em vaig comprar un vocabulari gallec-castellà en una llibreria.

Han passat molts anys d’ambdós viatges i he oblidat moltes coses. Encara té més anys una anècdota d’un company de la mili, gallec, que confirma el clixé de que tots els gallecs, a més de no saber si pugen o baixen unes escales, contesten una pregunta amb una altra pregunta. Ell estava al final d’una cua per comprar menjar en una mena de botiga que hi havia a la caserna. Quan m’hi vaig acostar i li vaig preguntar per afegir-me a la cua, aquest va ser el diàleg:

Jo: Por favor, ¿Eres el último?

Ell: Oye, ¿sabes si venden madalenas?

No hi ha dubte que els tòpics son ben reals. Ah, per cert, jo no sabia si venien madalenas…