“Quantum of Solace”

James Bond, en l’aventura que fa vint-i-tants, s’enfronta ell solet a corruptes dolentíssims, militars colpistes i fauna similar. Entre escenes d’acció i inacabables persecucions, Bond (Daniel Craig) se les té amb M, la seva superior (Judi Dench), enèrgica però humana, sobretot quan es posa la crema de nit.

Que lluny que queda aquest personatge del dels anys 60! No té pràcticament res a veure. Del Bond masclista i irònic s’ha passat a un Bond políticament correcte i de rostre inexpressiu (una mena de Putin, com encertadament l’ha batejat un crític): en tota la pel·lícula només riu (somriu) una vegada, si m’hi vaig fixar bé; les escenes d’acció, que els 60 eren divertidament exagerades, ara més aviat cansen, per molts efectes especials que s’hi posin; quan els dolents dels anys 60 corrien perill, donava gust veure’ls morir, ara fan patir perquè sembla que els actors es facin mal de veritat. I pel que fa al famellam, naufragi total: hem passat de la impactant Ursula Andress en biquini a una russa desangelada i inexpressiva.

En fi, un film per passar l’estona, com tots. La quota turística la posa el Palio de Siena i la cultural va a càrrec d’una Tosca a l’òpera de Bregenz, a Àustria. Ah! Se m’oblidava: ara, a més de no fumar, James Bond ja no beu els famosos martinis remenats i no batuts (o era a l’inrevés?).