Universitats: avui (tampoc) hi ha classe

Tornen les mogudes a diverses universitats dels Països Catalans, com en els vells temps: sindicats estudiantils (sic) minoritaris o, en tot cas, no prou representatius es permeten per la via dels fets interrompre la ja de per sí lànguida vida acadèmica amb assemblees i tancades a les dependències. Avui (tampoc) hi haurà classe.

Es pot estar a favor o en contra de l’anomenat Pla Bolonya, però sí s’està en contra cal informar-se primer. Sospito que els “estudiants” que aquests dies tiren de pancarta i sac de dormir a les facultats no acaben de saber massa bé perquè es mobilitzen. Em remeto a algunes entrevistes escoltades en informatius televisius i llegides en articles periodístics on la idea de fons que plana és que “Bolonya” és una mena de comodí del pòquer de la protesta post-adolescent.

De manera que, en la meva opinió, estan errant el tir en el fons (no saben ben bé què és i què no és Bolonya per posicionar-s’hi en contra) i en la forma (aquest tipus de mobilitzacions, com tothom sap, s’esllengueixen en pocs dies). Mentrestant, les nostres universitats van fent la viu-viu a l’espera d’una reforma seriosa que les transformi en els autèntics motors de coneixement, recerca i formació que la societat demanda de fa dècades.

Restaurant La Bocha (Tarragona)

Comença avui una nova secció: la crítica gastronòmica. El primer a passar per l’adreçador és el restaurant La Bocha. Es tracta d’un modern local tarragoní especialitzat en carns argentines. Bocha, segons el diccionari de la RAE, designa una mena de joc de la petanca, però la imatge de marca del restaurant ens mostra un jugador de polo: queda en el misteri la raó del seu nom.

En tot cas vaig gaudir d’un sopar excel·lent, i això és el que importa. De primer, zapallitos (carbassons) farcits; de segon, un bife de dos dits de gruix perfectament cuit, amb chimichurri; de postres, panqueques (el delit de la Mafalda) amb dulce de leche. Fins i tot el vi era argentí, de Mendoza. El preu més que raonable atenent a la qualitat i al servei.

El millor?  El bon tracte del personal, agraït de tenir comensals una freda nit d’entre setmana de novembre (aglomeracions no n’hi havia, el dia que hi vaig anar).

Què es pot millorar? Tenir la carta en català no els faria cap mal, al contrari. Que sigui un restaurant argentí no justifica que el castellà tingui el monopoli de la llista de plats i vins.

Restaurant La Bocha. Vidal i Barraquer, 28. Tarragona. www.restaurantelabocha.com