Vaga de secretaris judicials: sí però no

Com que la justícia espanyola funciona tant malament, els secretaris dels jutjats han decidir fer una vaga, és a dir agreujar unes hores més la situació de caos. Com a exercici de coherència, no està malament.

Aquesta gent tenen la seva part de raó. Fa dècades que la justícia arrossega carències materials i organitzatives. No hi ajuden gens, al contrari, les contínues modificacions dels codis Civil i Penal i la politització del poder judicial. La cirereta de la vaga d’ahir van ser les xulesques declaracions del ministre del ram, que tampoc fan cap favor a ningú.

Però més enllà de mancances o intromissions, caldria que els de la toga entonessin un mea culpa i assumissin la seva ídem. Caldria parlar dels farragosos procediments judicials, fèrriament mantinguts amb l’ajuda inestimable de tants despatxos d’advocats, que viuen d’aìxò; caldria parlar del llenguatge decimonònic (cúmpleme poner en conocimiento de V.E…) que conviu alegrement amb els ordinadors, refrectàriament assumits; caldria parlar de compliment d’horaris per part dels funcionaris judicials; caldria parlar de moltes coses…