“Vacances pagades”

Deixant-me anar per l’estiuenc i humà vici de la peresa (tenia mandra d’aixecar-me del sofà i tancar la tele amb el comandament a distància), he contemplat un tros del programa de TV3 Vacances pagades. No l’havia vist mai… i no ho tornaré a fer.

Tenia curiositat, però, per comprovar amb els meus ulls si eren certes les variades queixes que està rebent: lleugeresa, banalitat, maltracte de la llengua… Efectivament és un programa lleuger i banal (i doncs, què ens pensàvem, a l’estiu?). El que no m’ha agradat gaire és el plantejament del concurs “Vigilants de la llengua”. Sota la capa del bon rotllo i, també aquí, de la banalitat i la lleugeresa, el microespai sembla traspuar una velada ironia contra l’academicisme i la correcció de la llengua. Vigilants = policies. De la llengua = de la llengua ben parlada i ultracorrecta. Potser m’equivoco i veig coses que no són. Per cert, parlant d’ultracorrecció, que comencin a prendre’n nota els propis presentadors del programa. Quina diferència amb Caçadors de paraules

No he arribat a veure els ciclistes despullats (diversió de iaies, però no innovador ni atrevit) ni la imitació de Ferran Monegal (el de veritat, un dels millors periodistes televisius) i he tancat la caixa tonta. Com la programació de la nova temporada de “la nostra” sigui igual de grisa, anem bé per anar a Sants. Esperem molt de la Mònica Terribas (jo li dic la Moniqueta Ribes). Fitxar Monegal seria una bona decisió en la línia correcta.

Vacances pagades? Ni regalades.