(Tibet llibertat) Xips, sioux, gats i ratolins

Fidel al seu títol, aquest bloc ha vist com les aigües estancades de l’estiu es tornaven una mica turbulentes, i tot gràcies a alguns comentaris en relació a “Tibet llibertat”. De tots els participants, el que destaca més és, sens dubte, “català” (no té cap nom més concret). Una valuosa peça de museu, una autèntica troballa, un “residu maoista post-68”, en recargolada i divertida definició d’un altre comentarista.

Català, que diu que porto un xip imperialista a dins, afirma que Xina no és socialista però que té unes estructures socialistes. Unes “estructures socialistes” que no eviten (ni evitaran, desgraciadament) que s’hi hagi instal·lat el pitjor del capitalisme (treball en condicions deplorables, productivisme d’alta quantitat i baixa qualitat, urbanisme massificat, agressions al medi ambient…).

Diu que que el comunisme no és l’enemic del socialisme, sinó la seva continuació. No: ha estat la seva perdició, a l’intentar exercir-lo amb “duresa” (l’eufemisme és d’ell). Doncs què es pensa? Que el bloc soviètic va caure per la pressió “imperialista”? No, home, va caure per una combinació d’ineficàcia econòmica, corrupció governamental i violació continuada de drets humans.

Faré campanya pels sioux i els maorís si això ha de fer feliç al nostre maoista, que no es preocupi. Amb una puntualització: ja voldrien els tibetans que Xina fos en l’actualitat com Estats Units, Austràlia o Nova Zelanda, tant per bo com per dolent. Recalco actualitat. No m’ha entès quan he mencionat la història. És clar que m’interessa i molt, però quan dic que és història allò dels lames i els nazis vull dir simplement que només vull comentar l’actualitat. En el meu apunt d’abans d’ahir no feia anàlisi de la història (passatemps preferit dels marxistes) sinó que opinava i prou. I la meva opinió segueix essent la mateixa: Xina té avui un règim condemnable per moltes raons, i el Tibet és una d’elles. 

Queden altres dos opinadors. Marc retreu que les actuals campanyes a favor de la llibertat del Tibet siguin molt més contundents que les que hi va haver quan la razzia d’independentistes ordenada per Garzón el 1992. Les situacions no són comparables, però crec recordar que l’estat espanyol va ser condemnat per aquelles accions. Bacus, finalment, treu a col·lació aquella famosa sentència dels gats i els ratolins, adaptació xinesa (que fa més exòtic) del nostre “la fi justifica els mitjans”. Aquest és el problema de la Xina: que ja només l’importa caçar ratolins, res més.