(Tibet llibertat) Sóc ridícul i snob?

Un blocaire anònim (s’autodenomina “català”) em fa un comentari criticant-me que encapça-li els apunts d’aquests dies amb la llegenda “Tibet llibertat”. Diu que es tracta d’una moda ridícula i snob. No sé si ho és, però en tot cas la meva iniciativa no és per seguir cap moda, ni segueixo cap consigna ni pretenc seguir les passes de Richard Gere.

Diu que aquesta moguda es fa per afeblir Xina i altres països socialistes. Perdó? Xina és socialista en l’actualitat? Primera notícia. Jo tenia entès que era un mix dels dos principals enemics del socialisme: el capitalisme salvatge i el comunisme opressor (valgui el pleonasme).

Diu també que a Occident no li importen les nacions ni les cultures. A Occident no sé. A mi sí, i per això he pres la iniciativa simbòlica i intranscendent d’iniciar els apunts amb la llegenda “Tibet llibertat”. També podia haver fet referència a altres contenciosos xinesos: el ventall és ampli, desgraciadament. I això no treu que m’impliqui més decididament per les causes nacionals més properes, des de la nostra fins a l’escocesa, a la qual vaig dedicar un dels primers apunts del meu bloc.

Em recorda que el Dalai Lama va ser aliat dels nazis abans de la Revolució Cultural. No m’interessa en aquests moments el que fessin els tibetans fa setanta anys: això és història i els Jocs Olímpics de Pequín es celebren el 2008. Però si hem de parlar d’història, li demano a “català” que no cometi la imprudència d’esmentar la Revolució Cultural. Sap realment el que va representar aquell règim per Xina? És possible que encara algú defensi aquell període?

Acaba dient que els que defensem la llibertat del Tibet “semblem  babaus”. No entraré a valorar aquest qualificatiu; només remetré els lectors a imatges, no tant antigues en el temps, de mils i mils de xinesos uniformats i aixecant, acríticament, el famós llibre vermell.