La llei de Murphy

Existeix la llei de Murphy? Avui una incidència familiar ha causat que em calgués fer unes quantes trucades amb el mòbil a algunes persones. Dissortadament, el mòbil és nou d’ahir i no hi tenia memoritzats els números més habituals. O sigui, per una vegada que realment necessito fer unes quantes trucades, no he pogut fer-les. Això és com carregar cada dia un paraigües quan fa sol i deixar-se’l a casa un dia de pluja torrencial: la llei de Murphy.

Jo no sabia què era això de la llei de Murphy (per si algú no ho sap: si quelcom pot anar pitjor, hi anirà) fins que un dia un professor d’informàtica la va esmentar dient que un programa informàtic mai no surt a la primera degut a aquesta llei. Al preguntar-li què deia (pensant-me que era realment un principi científic) em contestà:

– tu no has sentit parlar mai de la torrada i la mantega?

I tant que n’havia sentit parlar! I de les cues del supermercat que corren més que la pròpia o de la taca a la camisa en un dia de compromís.

Diuen els psicòlegs entesos que aquesta llei no existeix, naturalment, i que tot obeeix a una percepció personal, de manera que quan una cosa surt bé no li donem importància perquè ja estava prevista, i en canvi quan surt malament tendim a magnificar-la i sobredimensionar-la. No puc evitar pensar, una vegada més, en el nostre país i en les seves vicissituds: no serà que una llei de Murphy ens deforma la percepció de la realitat, a la manera d’unes lents, ens augmenta els aspectes negatius i ens impedeix veure els positius?

Deroguem-la ja!