La batalla diària per la llengua (8)

La ràdio-despertador de casa va decidir ahir deixar de complir definitivament amb les seves obligacions tècniques i m’he vist obligat a substituir l’aparell si vull llevar-me a l’hora que em toca.

Entro a una botiga xinesa de “tot a cent” i m’atenen simultàniament dues noies:

– tenen despertadors?
– …?
– tenen despertadors?
– des-per-ta-dós?
tienen despertadores?
– ah! despertadores! sí!

Opció A: per a un xinès, el català i el castellà són dues llengües diametralment allunyades l’una de l’altra. Opció B: tothom s’adreça als xinesos directament en castellà. Premi, heu guanyat.

La resta de l’episodi ha tingut un moment graciós:

cómo lo quiere, bueno o sencillo?
– lo quiero de cama…
– se m’ha ocorregut dir

No rigueu. Algun dia, fabricaran despertadors de dutxa o de cadira, però abans que això passi, els despertadors “de llit” dels “tot a cent” es vendran i es compraran en català. Fem-ho possible?