Cròniques electorals (7: les males notícies)

L’assassinat d’un ex-regidor a Mondragón, aquesta tarda, ha donat per acabada, de manera tràgica, la campanya electoral.

En calent, em flueixen moltes idees al cap i al cor, però no és el moment d’exposar-les. Únicament em quedo amb la idea del lehendakari Ibarretxe de no fer una lectura política de l’assassinat per no donar protagonisme polític a qui no el mereix. 

En aquests moments només ens queda comprovar, espectants, quin serà el comportament dels votants el proper diumenge.

Cròniques electorals (6: a l’espera del “foc nou”)

Més propaganda rebuda. A part de la convocatòria per a l’acte sociata celebrat ahir a Barcelona, amb oferta d’autobús inclosa, m’hi he trobat el sobre de la formació que vol que es respecti Catalunya. Jo no sé que em passa amb Duran i Lleida, però en el transcurs dels anys ha anat perdent punts a la meva particular borsa política. Al començament era jove, seriós, preparat… i ara ofereix la perfecta imatge del “polític professional”, en el pitjor sentit del terme, maniobrer i maquiavèlic, capaç de regatejar el què sigui per aconseguir algun profit personal (si pot ser, un ministeri…). Només cal mirar-li la cara que fa a la propaganda: en què està pensant de veritat?

Respectaran Catalunya. Els partits catalanistes no estan oferint una imatge els darrers anys que ajudi a què se’ns respecti. Propostes, moltes (refundacions, casa gran, fulls de ruta…), però em pregunto si les persones cridades a dur-les a terme són les adequades.

A veure què passa diumenge. Segurament el xampany no estarà justificat, però tinc el convenciment que aquestes eleccions serviran, si més no, per fer “foc nou” tant a la coalició que demana respecte com al partit que “és com és”. Que prou falta ens fa a tots plegats.