Cròniques electorals (4: l’abstenció “activa”)

Un blocaire habitual d’aquesta casa (Ming…, Wu Ming) es dedica aquests dies a analitzar diferents candidatures a les properes eleccions. Avui li toca el torn a Iniciativa i, després de declarar que està d’acord amb alguns dels plantejaments de la coalició, es reafirma en la seva posició de “abstenció activa”. No m’he pogut estar de comentar-li que aquesta expressió és una mena d’oximoron, una contradicció en els termes. L’abstenció no és mai activa, per molt que la desitgis amb totes les teves ganes. Abstenir-se vol dir, simplement, no votar i punt. No votar com ho fan els pasotes, els àcrates i els ganduls. Diumenge a la nit, quan es faci el recompte electoral, el  nombre de no votants que en resulti no discriminarà els actius dels passius. Això sí, els que promouen l’abstenció se l’atribuiran tota.

Que no. Deixar de votar, ja ho he manifestat en diverses ocasions, és una manera indirecta d’afavorir l’adversari i, a més, una falta de respecte a totes aquelles persones, milions, que en algun moment de la història s’han vist privades d’aquest dret.

Ja que Wu Ming (com es deu dir de veritat?) parlava d’Iniciativa, jo també la porto a col·lació, ja que avui n’he rebut publicitat domiciliària. Deu propostes “justes, lògiques, valentes” sobre els leit-motiv de la formació (energies renovables, cultura de l’aigua, rodalies, 35 hores laborals, salari mínim…), il·lustrades amb les imatges de Joan Herrera i del número 1 per Tarragona Lluís Suñé, d’aspecte rústec però ple de bonhomia i bones intencions.

De debò és millor abstenir-se que votar Iniciativa?