Trens i trens

El TGV uneix des d’avui, en 34 minuts, les dues ciutats més significatives de la meva vida, Barcelona i Tarragona. Bé, de fet no ben bé Tarragona sinó l’estació "Camp de Tarragona", situada a les quimbambes. Malgrat els problemes de rodalies, malgrat els retards en les obres, malgrat les controvèrsies polítiques i els entrebancs tècnics, benvinguda sigui la nova infraestructura.

Coincidint amb l’esdeveniment, ahir no sé quina cadena televisiva va emetre un interessantíssim reportatge sobre el rècord de velocitat aconseguit per un tren francès l’any passat: 574 km/hora. Semblava un avió. Hi van sortir tots els detalls de l’experiment: els antecedents, les formes aerodinàmiques i els materials del comboi, els bogies, els pantògrafs, els sistemes de seguretat, la distribució de tasques entre els responsables del projecte… Es notava la seriositat de l’aposta ferroviària francesa, que ja porta anys.

Quin contrast amb la nostra realitat! Dos detalls que hem sabut tot escoltant la tertúlia radiofònica d’aquest matí. El primer, el govern central dels anys 80 (del PSOE, per cert) estava decidit a construir les primeres línies de TGV amb l’ample de via espanyol (!) i va caldre que el president Pujol els tragués la bena dels ulls i fes que s’apostés per l’ample internacional. La segona anècdota és també significativa: per si no ho sabíeu, a les línies de rodalies de Catalunya encara hi ha instal·lades catenàries d’abans de la guerra civil… Sense comentaris.