La vaga d’avui: no hi estic d’acord

No sé a hores d’ara quin ha estat l’abast real de la vaga de mestres convocada per avui, i possiblement no ho sabrem mai, atesa la tradicional "objectivitat" de les parts implicades en fenòmens d’aquest tipus. M’agradaria, però, que hagués tingut poca incidència, perquè no estic d’acord amb la seva convocatòria.

Aquesta vaga ha estat un error. Fem un breu resum de la qüestió: el govern presenta un document de bases per a una futura llei d’educació, els sindicats de seguida hi llegeixen el què no és, i la seva reacció és convocar la vaga, és a dir, començar el procés de negociació pel final de tot. Reacció desmesurada com s’ha encarregat de recordar el conseller Maragall, amb tota la raó. N’han dit vaga "preventiva". Preventiva! com aquells "atacs preventius" de la Unió Soviètica, en plena guerra freda.

Sincerament, crec que en la reacció del sindicats (que no dels mestres, com bé diu Salvador Cardús) hi ha molt d’interessos corporativistes i funcionarials, sota l’excusa d’una oposició a la privatització de l’ensenyament. Privatització que no apareix enlloc del document. El que sí apareixen són propostes pensades per a millorar la qualitat de l’ensenyament, que bona falta fa. I els mestres (o professors o ensenyants, o com vulgueu) haurien de ser els primers interessats en aquest procés de millora, però sembla que prefereixin les mogudes de pancarta i xiulet, com en els vells temps, enfrontats a l’administració, als pares d’alumnes, a l’opinió pública i al sentit comú.