Patates i creïlles, 2a part

Un amable blocaire, en Josep M., ha fet un comentari al meu post d’ahir, sobre la doble denominació patates i creïlles, a l’Eroski de Tarragona. Sota el títol "Tampoc cal filar tant prim" (efectivament, és una qüestió molt anecdòtica, però també simbòlica, i per això la comento), em ve a dir que casi millor usar creïlles, que és un mot que li agrada més i que s’acabarà imposant com s’ha imposat festucs (a pistatxos). Tot són gustos, és clar, i sobre això polemitzaríem i no acabaríem. Però el meu post no es proposava discutir com s’han d’anomenar en català estàndard els tubercles, sinó posar de relleu que en un centre comercial es fan servir, simultàniament, els dos mots donant a entendre que corresponen a dues llengües diferents, quan no és així.

El comentarista acaba la seva intervenció convidant-me a anar a protestar a Mercadona. Aquesta cadena constitueix tot un camp d’actuacions, efectivament, i acceptaré gustosament la seva ajuda.

Per cert, també en podem dir trumfes