Patates i creïlles

La cadena Eroski s’ha destacat sempre, pel que fa a usos lingüístics, per creure’s tot allò de l’Espanya plural, és a dir quadriilingüe. De tots és sabut (o així hauria de ser) que els productes que ven de la seva marca blanca estan etiquetats en les quatre llengües més importants de l’estat. Es tracta d’una mesura que en el seu moment va prendre i que l’ha anat mantenint amb el temps, sense que l’empresa hagi patit, que se sàpiga, cap desastre en el seu compte de resultats, més aviat al contrari.

Els centres comercials llueixen, de fa poc, uns rètols també quadrilingües per indicar els productes que exposen les lleixes. Molt bé. Quina no seria la meva sorpresa, però, quan ahir vaig descobrir a l’Eroski de Tarragona que les patates les anuncien de cinc maneres: l’última, creïlles. Dedueixo que, fent servir la forma valenciana d’anomenar aquest turbercle, estan dient implícitament que consideren que es tracta d’una llengua diferent. Davant d’això, només se m’ocurreixen dues reaccions: o escriure’ls recordant-los que patata i creïlla signifiquen el mateix i en la mateixa llengua, o bé escriure’ls dient-los que, si es tracta d’esmentar varietats dialectals, s’obliden d’una: papas (patates en canari).

Algú s’anima a fer-los aquesta observació?