Puigcercós: ERC comença a ensenyar les cartes

Conferència de Puigcercós. Aquestes són les notes que he pres a partir de la seva lectura.

L’independentisme s’ha de basar en un triple pilar: el cultural-lingüístic, l’econòmic i el discurs cívic, inclusiu i integrador.

Què s’ha fet malament durant el procés estatutari? Quatre causes: tacticisme dels partits, debilitat de la societat civil, feblesa de la classe econòmica dirigent i desafecció d’una part de la societat (que es tradueix en abstenció).

Què ha de fer ERC per crear una nova dinàmica cap a la independència? Assumir el nou estatut i aprofitar-ne les escletxes i enfortir el país i la societat en la mesura que ara són febles davant una negociació amb l’estat.

Què s’ha d’enfortir? La llengua i la cultura: no refugiar-se en justificacions del passat o en processos globalitzadors, treballar més les eines a l’abast (ajuntaments, Consorci, entitats), "nacionalitzar" els nous catalans, crear estructures d’estat i espais de sobirania (blindatge del model educatiu, creació d’un espai de comunicació), convèncer i garantir que el català sigui el pal de paller de la integració.

Què més s’ha d’enfortir? L’economia catalana. No renunciar al que és imprescindible (infraestructures, recerca, més inversions), donar protagonisme a la societat civil si no es té estat o el tenim en contra.

Quin és el discurs civil i integrador? per convèncer i seduir aquell sector de catalans que no formen part del nostre univers simbòlic i que depenen d’un altre espai comunicatiu (Espanya), cal aprofitar les debilitats de l’estat: rodalies, discriminacions socials pel mal finançament, peatges de les autopistes…

En resum, proposa: lleialtat entre els partits per defensar els drets nacionals, enfortir i mobilitzar la societat civil, convertir la llengua i la cultura en l’eix vertebrador, internacionalitzar i fer competitiva l’economia, atreure els sector socials indiferents, consolidar un espai comunicacional propi, realisme i ambició per superar les febleses i limitar el suport a Madrid només si hi ha compromisos explícits.

És un resum fet depressa i corrents. El plantejament i les idees que fa els trobo correctes, però caldria que expliqués com casa tot això amb el dia a dia que es troba al seu Departament i al Consell Executiu, i amb l’expectativa de l’incert destí constitucional de l’estatut(et).

Veurem què diuen els comentaristes d’aquest discurs. De moment em quedo amb el detall de la menció d’un "pal de paller", molt pujolista. Qui ho havia de dir…