La boda eurovisiva

Uns amics meus van ser convidats a assistir ahir a un casament a una població turística de la Costa Daurada. Ell, serbi, ella (perquè la boda era hetero) holandesa. Alguns dels assistents, bosnis. El jutge, català (almenys des del punt de vista pujolista). Els cambrers del restaurant on es va fer el convit, italians. El meu amic ho ha definit graciosament:

– semblava una boda d’Eurovisió

El nostre món ja és globalitzat: arreu hi ha gent de tot arreu. Les facilitats de mobilitat, el turisme barat, les migracions legals o d’estranquis, el mestissatge… han fet que es desdibuixin mica en mica aquell concepte de nació ètnicament pura. Això és bo, en principi, però no hauria de ser una excusa per la pèrdua d’identitat de cada poble, sobretot la d’aquells que, com el nostre, tenen una existència més precària. No sé si m’explico.