“El preu de ser catalans”

Fa alguns dies vaig acabar de llegir El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d’extinció, de Patrícia Gabancho. Em va costar una mica fer-ho, perquè dóna la sensació que és una autora que va abocant sobre el paper les idees a mesura que li venen al cap, sense tenir massa cura de la cohesió del text.

Ja s’han dit moltes coses d’aquest llibre. Jo em limito a constatar que és una més de les obres d’ampolla mig buida i jo, com ja saben els que segueixen aquest bloc, sóc de l’ampolla mig plena. Té la virtut, això sí, de parlar clar sobre uns temes a on normalment s’hi passa de puntetes, o amb giragonses, o abusant d’eufemismes i correccions polítiques. Cal enfrontar-se a determinats temes tabú, però cal plantejar també solucions, alternatives, direccions clares, i això és el que Gabancho no fa, i si ho fa no ho explica bé.

L’acabament de la lectura coincideix amb la decisió sobre quins escriptors representaran la cultura catalana a Frankfurt. Aquesta vegada, i esperem que moltes més, tothom ho ha fet bé. Si a Catalunya existeixen dues cultures, la catalana i l’espanyola, tal i com Gabancho defensa, no s’ha produït cap conflicte entre elles i totes dues han estat a l’alçada de les circumstàncies, malgrat les maniobres d’algun diari que hagués desitjat una relliscada…